La cooperació transfronterera
L'objectiu de la cooperació transfronterera entre zones o regions contigües és desenvolupar centres econòmics i socials transfronterers mitjançant l'aplicació d'estratègies comunes de desenvolupament.
Les regions frontereres pateixen uns problemes específics derivats de l’“efecte frontera”. Històricament, les diferències polítiques entre els països europeus als dos costats de les fronteres, especialment en els àmbits de l'administració, la fiscalitat, l'economia, la cultura o els afers socials, van convertir les fronteres estatals en autèntiques barreres entre nacions, que obstaculitzaren posteriorment la integració europea. Després de la Segona Guerra Mundial es va iniciar la cooperació transfronterera a Europa, a instàncies del Consell d'Europa.
La cooperació transfronterera es porta a terme entre dues o més autoritats regionals i/o locals veïnes, situades en una mateixa àrea geogràfica al llarg d'una frontera compartida, i que treballen conjuntament en tots els aspectes de la vida diària.
L'Associació de Regions Frontereres d'Europa (ARFE) es va crear el 1969, amb l'existència de només quatre entitats transfrontereres a Europa i amb l'objectiu de fer de portaveu de les demandes d'aquestes col·lectivitats respecte al reconeixement i la normalització del seu paper vertebrador davant les institucions europees.
Per l’ARFE, les principals raons per a la cooperació transfronterera són:
- afavorir que el concepte de frontera com a línia de separació es transformi en lloc de trobada de veïns;
- superar prejudicis mutus entre els pobles de les regions frontereres;
- promoure el creixement i el desenvolupament econòmic i millorar les condicions de vida;
- superar la condició perifèrica nacional i l'aïllament.
Document
Posició de l'Euroregió relativa a la consideració de la condició fronterera d'Illes balears
Enllaços
