Inici > Illes Balears
Illes Balears
El sol, la tranquil·litat de les seves cales, les seves aigües transparents, la seva diversitat, el seu clima suau, una successió de paisatges on cap tot excepte la monotonia: cada pam de terreny posseeix un encant propi i diferenciat.
Cadascuna de les cinc illes de l’arxipèlag: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera, és un microcosmos amb la seva refermada personalitat, un espai dotat de singularitat.
Des dels escarpats cims mallorquins de la Serra de Tramuntana a Mallorca, la gran varietat d’hàbitats del parc natural de s'Albufera des Grau a Maó, l’encant paisatgístic de ses Salines d'Eivissa fins als extensos rabeigs dels arenals de Formentera, la geografia de les Illes Balears resulta inabraçable per a qui vulgui tastar-la i esgotar-la d’un únic glop.
Les Illes són punt de trobada de nombroses personalitats del món polític, social i cultural. Il·lustres personatges com l’arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, Chopin, J.B.Lawrence, Errol Flynn, Winston Churchill, Rubén Darío, Robert Graves i Joan Miró, visitaren o residiren a les Illes.
Per això, milions de turistes elegeixen any darrere any les nostres Illes per passar-hi les vacances. Les enquestes no menteixen: qui visita les Balears té intenció de tornar a visitar-les tan prest com pugui.
Situades en una àrea climàticament privilegiada, amb una important infraestructura de transport, obertes a totes les cultures i, al mateix temps, geloses de la seva idiosincràsia motllada pels segles, les Illes Balears enamoren els seus visitants.
Dades geogràfiques d'interès
- Superfície: 5.040,29 km
- Litoral: 1.428 km de costa
- Altura màxima: 1.445 m (Puig Major, Mallorca)
- Temperatura mitjana anual: 18,4 ºC
- Hores de sol, mtjana anual: 2.850,54
La privilegiada situació de l’illa, en ple Mediterrani occidental, ofereix els màxims avantatges climàtics, culturals i paisatgístics, a més de garantir ràpides i còmodes comunicacions; només quatre hores separen Mallorca del punt més allunyat d'Europa.
El territori i la gent
Les Illes Balears tenen una població de dret de 983.131 habitants (1 gener any 2005). Aquesta xifra suposa l'1,8% del total de l'Estat espanyol.
La distribució de la població balear és molt desigual, es concentra en la majoria a l’illa de Mallorca, que congrega el 80,11% dels habitants. L'11,07% d’habitants viu a les Pitiüses (Eivissa i Formentera) i la resta, un 8,82%, resideix a l’illa de Menorca.
La població balear es concentra bàsicament en vuit municipis que agrupen el 64,76% del total de la població: Calvià, Inca, Llucmajor, Manacor i Palma, a Mallorca; Ciutadella i Maó, a Menorca; i Vila d'Eivissa (Eivissa ciutat), a Eivissa. D'aquests, el municipi de Palma compta amb 375.773 habitants (1 gener any 2005), la qual cosa suposa un 40,01% i posa de manifest la desigual distribució de la població balear.
Les persones d’edats adultes (15-64 anys) suposen un alt percentatge de la població balear, encara que s’aprecia una tendència cap a edats madures (superiors a 40 anys). Els adults-joves (15-40 anys) es localitzen en els anomenats municipis de funció turística, mentre que els adults madurs es concentren en municipis com ara Palma i Maó, i aquells on s’han edificat urbanitzacions residencials i a les zones rurals.
Organització política i Estatut d'autonomia
L’organització institucional autonòmica està integrada pel Parlament, el Govern i el President de la Comunitat Autònoma, el Molt Hble. Sr. Jaume Matas Palou. El govern i l’administració de cada una de les illes que formen l’arxipèlag corresponen als consells insulars.
El Parlament representa el poble de les Illes Balears, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressuposts de la comunitat autònoma, controla l’acció de govern i exerceix totes les competències que li atribueixen l’Estatut, les lleis de l’Estat i les del mateix Parlament. Està format per diputats del territori autonòmic elegits per sufragi universal.
El president de les Illes Balears és elegit pel Parlament d’entre els seus membres i és nomenat pel Rei. El president nomena i cessa els membres que han de formar el Govern, dirigeix i coordina l’acció del Govern i exerceix la més alta representació de la comunitat autònoma, com també l’ordinària de l’Estat a les Illes Balears.
El Govern de les Illes Balears és l’òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives. És format pel president, el vicepresident, si correspon, i els consellers. Té la potestat reglamentària i elabora els pressuposts de la comunitat autònoma.
Els consells insulars tenen la competència en el govern, l’administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca, i Eivissa i Formentera, com també les illes adjacents a aquestes.
L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears és la Llei orgànica (2/1983, de 25 de febrer) que, en el marc de la Constitució espanyola, estableix i regula la comunitat autònoma de les Illes Balears, les competències, les institucions, l ’idioma i els símbols. Fou aprovat pel Congrés dels Diputats el febrer de 1983 i publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat l'1 de març del mateix any.
L'Estatut d'autonomia consta d’un preàmbul, 76 articles, quatre disposicions addicionals i 10 de transitòries. En el preàmbul es manifesta la voluntat de les Illes Balears de constituir-se en comunitat autònoma, la qual cosa suposa l'inici del procés cap a la institucionalització de l’autogovern. En el text estatutari es defineixen qüestions com ara la llengua, el territori o la bandera, les competències de la comunitat autònoma, com també l’organització i el funcionament de les institucions.
Sobre la llengua, l'Estatut recull l’oficialitat de l ’idioma català, com a llengua pròpia de la comunitat autònoma, juntament amb la castellana. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no pot ésser discriminat per causa d’idioma. Les institucions de les Illes Balears seran les responsables de garantir l’ús normal i oficial de les dues llengües, de prendre les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement i crear les condicions que permetin assolir la igualtat plena d’ambdues quant als drets dels ciutadans de la comunitat.
La bandera de les Illes Balears està constituïda per quatre barres vermelles horitzontals sobre fons groc, amb un rectangle situat a la part superior esquerra, de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres al mig.
El text original de l’Estatut d'autonomia de les Illes Balears, que és fruit de la recuperació de la democràcia a Espanya, el 1977, i la constitució de l'Estat de les autonomies, ha estat modificat en dues ocasions des de l’aprovació inicial. La primera vegada el 1994 i, posteriorment, el 1999.
EnllaçosAlguns dels oficis tradicionals han provocat autèntics segells distintius dels seus espais de creació i origen, donant lloc a centres d’exportació de renom internacional. Així succeeix, entre altres casos, amb la bijuteria menorquina, estesa al llarg de tota l’illa formant una organitzada xarxa de tallers.
En aquest mateix sector destaca la comarca de Manacor, a Mallorca, on les perles manufacturades gaudeixen de prestigi mundial. Sense sortir d’aquesta illa, un dels seus elements artesans més característics i apreciats és el denominat siurell, figura de fang acolorat.
Un municipi mallorquí, Marratxí, és conegut com a "la terra del fang" per l'omnipresència dels tallers d'artesans que fan servir aquest material. Teixits i brodats componen un altre dels sectors més destacats. La gamma va des de les tradicionals robes de llengües, teles estampades molt habituals a les cases mallorquines, fins a la moda “ad lib” eivissenca, sorgida de la llibertat, el cosmopolitisme i la tolerància. Aquest breu recorregut pel món de la producció feta a mà no pot tancar-se sense una referència a la tradició de la pell i el calçat.
El centre de Mallorca, així com el de llocs com Ciutadella, a Menorca, són irradiadors de creativitat i bon gust. Per últim, seria imperdonable oblidar l’artesania del vidre, un art l’elaboració del qual el viatger pot admirar en els mateixos tallers.
Enllaços:
Un alè d’inquietud artística circula per les artèries de la història de les Illes Balears. No és casualitat que tants creadors -en el sentit més ampli de la paraula- hagin escollit l’arxipèlag com a lloc d’inspiració i emanació de la seva obra.
Tant per als que busquen el retir creatiu com per als que desitgen fer de les seves vacances un recorregut per la sensibilitat i la cultura autòctona, les Illes ofereixen, per un costat, racons aïllats on unir-se al vincle dels qui es van deixar visitar per les muses i, per un altre, l’excitació d’un contacte permanent amb els circuits expositius culturals i musicals contemporanis.
El paper d’encreuament en un mar dens en episodis històrics ha deixat a les Illes una senyal que l’amant de rememorar el passat no es cansarà de descobrir. L’evocació de la seva història mil·lenària és una de les múltiples vessants turístiques que permet l’arxipèlag; des de les restes de la seva sorprenent cultura megalítica o els vestigis púnics, fins al florent modernisme de començaments del segle XX, no falten espais capaços de fascinar el visitant. Reconstruir la remor dels segles amb la contemplació del llegat conservat en el present, és un altre dels atractius d’unes illes intensament sotmeses als vaivens de les civilitzacions.
Recentment, a part de l’illa de Menorca, que és Reserva de la Biosfera, quatre emplaçaments històrics i naturals de l’illa d'Eivissa han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco: les prades de Posidònia, el barri de Dalt Vila, la Necròpoli del Puig des Molins i el Jaciment Púnic de Sa Caleta.
Enllaços web
Les activitats nàutiques són, mai millor dit, el mascaró de proa d’un arxipèlag bolcat al mar. Les competicions marítimes componen les fites del seu calendari esportiu, especialment en l’escenari de nombroses regates de vela d’un ben guanyat prestigi internacional, la badia de Palma. A les seves aigües es disputen el Trofeu Princesa Sofia, la Copa de Sa Majestat el Rei i el Trofeu Almirall Compte de Barcelona, autèntiques celebracions per a la ciutat, l’illa i tot el seu arxipèlag. I és en aquest marc on es va celebrar, en part, el més gran esdeveniment esportiu en la història de la ciutat: els Jocs Olímpics Universitaris de 1999. Per aconseguir la presència exigida es va modernitzar tota una infraestructura esportiva, actualització de la qual es beneficien i es beneficiaran nadius i visitants en el futur.
Entre les instal·lacions que s’han vist impulsades per aquest extraordinari esdeveniment esportiu es troba precisament l'Escola Nacional de Vela Calanova, autèntic centre i motor dels esports nàutics de les Illes. Submarinisme, surf de vela, pesca esportiva, esquí aquàtic..., l’oferta que pot trobar el viatger no té límits. L’abundància d’escoles on adquirir o perfeccionar les habilitats que requereixen aquestes activitats nàutiques, garanteixen unes magnífiques vacances en contacte permanent amb el mar.
Però les illes no es limiten a treure profit del seu contacte amb el mar. El bon clima ha fet possible que l’arxipèlag balear es converteixi en el refugi d’hivern de nombrosos equips ciclistes. No cal, però, ser un professional de la bicicleta per sentir-se atret per una estada en alguna de les nostres Illes. Formentera, per exemple, és el paradís dels amants d’aquesta pràctica esportiva. El lloguer del seu enorme parc de bicicletes produeix imatges de munions de persones passejant sobre dues rodes. L’anomenat "circuit verd" els permet ser els amos dels seus camins.
Un altre esport cada cop més arrelat a les Illes és el golf. Les Illes Balears constitueixen un autèntic paradís per als amants d’aquest esport; l’aposta per atreure un turisme d’hivern que vol exercitar-se en "l’esport verd" ha fet que proliferin els clubs de golf. Actualment hi ha catorze clubs d’alt nivell dels quals onze són a Mallorca, dos a Eivissa i un a Menorca.
Pel que fa a l’hípica existeix una llarga tradició de competidors en els hipòdroms insulars i també són nombroses les rutes condicionades per als que prefereixen les tranquil·les passejades a cavall.
Tampoc falten atractius per als que busquen esports aeris cada cop més en auge, entre ells l’ala delta o el vol en ultralleuger, per als quals existeixen escenaris naturals que delectaran als més exigents.
Enllaços:
Les infraestructures per a l’entreteniment i la diversió, nascudes a l’ombra dels allotjaments turístics en quasi totes les zones de l’illa, ofereixen diversitat i peculiaritat per gaudir el màxim en temps de vacances.
Les agències de viatges organitzen excursions d'un dia per visitar les Coves del Drac i Artà, entre d’altres, així com les restes romanes de Pollentia a Alcúdia, la platja de Formentor, la Cartoixa de Valldemossa, el port de cala Figuera, les illes Dragonera i Cabrera, etc. Però si desitja quedar-se més a prop, pot dedicar llarg temps a caminar pels voltants i a realitzar excursions a peu pel camp i la muntanya.
Altres possibilitats les constitueixen les instal·lacions de parcs aquàtics, l'autosafari, delfinàrium, ocells exòtics, jardins històrics o possessions habilitades per a ser visitades, i parcs naturals, com el de l'Albufera a Muro.
Altres enllaços web
